diumenge, 4 de setembre de 2016

El Trastorn dissocial i la seva relació amb el TDAH

Els Trastorns de la conducta en l’adolescència són una de les situacions més preocupants per a pares, professors i professionals de la salut mental infantojuvenil. Aquests nois / es presenten quadres conductuals que necessiten suport mèdic i suport psicopedagògic i / o psicoterapèutic. El trastorn disocial es troba segons l’APA (Associació Americana de Psiquiatria) entre els trastorns de conducta més freqüents en població adolescent.
Característiques que presenta el Trastorn disocial
Segons el manual de diagnòstic DSM-IV, el Trastorn disocial està considerat com un trastorn greu de conducta. Es caracteritza per un patró de comportament persistent i repetitiu en el qual es violen els drets bàsics dels altres o importants normes socials adequades a l’edat del subjecte. Comportaments qualitatius i quantitatius que van molt més enllà de la simple “maldat infantil” o la “rebel · lia adolescent”. En general, implica la participació conscient per part de l’individu en actes que involucren un conflicte amb la normativa social o amb els codis de convivència implícits en les relacions en societat.
Aquestes manifestacions solen anar unides a una sèrie de situacions familiars, socials, escolars que influeixen tant en el seu origen com en el seu manteniment.
Els comportaments que es manifesten en el Trastorn Disocial, poden ser:
Agressions a altres persones (intimidar, fanfarronejar, ser cruel amb altres persones, iniciar baralles, ocasionar dany físic, forçar a una activitat sexual, etc.), O animals.
Danyar la propietat d’altres (incendis, destrucció deliberada …).
Fraudulència o robatori (violentar la llar, la casa o l’automòbil d’una altra persona, mentir per obtenir favors, estafar, etc.)
Violacions greus de normes (transgredir normes paternes, romanent fora de casa de nit? Iniciant aquest comportament abans dels 13 anys d’edat?, Escapar-se de casa durant la nit, fer campana a l’escola, etc.)
A més de la presència d’aquests símptomes, el trastorn disocial provoca un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral.
El trastorn disocial tant sols es pot diagnosticar fins als 18 anys, si l’individu té 18 anys o més, estaríem parlant d’un trastorn antisocial de la personalitat
És important atendre l’edat d’inici del trastorn, si apareix en la infància o en l’adolescència. Com més aviat es produeix la presència de símptomes, més sever és el trastorn, però pels adolescents tendeixen a cometre conductes i comportaments de major risc i per tant la gravetat i el risc en els afectats és més gran, de manera que la supervisió i el control sobre ells ha de ser molt més gran.
Relació entre TDAH i Trastorn dissocial
Una gran quantitat de les conductes que apareixen en l’etapa de l’adolescència en els afectats amb TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i hiperactivitat) no difereixen en excés de les que molts adolescents mantenen en el camí cap a una recerca de la seva identitat, per a la qual, l’oposició a les normes socials, constitueix una prova dels límits de l’individu en la construcció i reafirmació de la seva personalitat.
En els adolescents amb TDAH, el propi trastorn impulsa, en ocasions, l’aparició de conductes problema a causa de la presència i la intensitat de símptomes com la impulsivitat, el dèficit d’atenció, el dèficit en el control inhibitori o falta de reflexibilitat sobre la pròpia conducta, catalitzadors tots ells de comportaments problemàtics en situacions de risc.
Quan els adolescents amb TDAH presenten més associat un quadre o un diagnòstic de trastorn disocial, la probabilitat de presentar a més altres problemes de conducta, accidents de trànsit, problemes afectius, rebuig social i problemes acadèmics com absentisme escolar o molt baix rendiment acadèmic, s’incrementen exponencialment augmentant els riscos i limitant l’efectivitat de les intervencions.
En aquests casos la situació s’agreuja a causa de l’existència prèvia en aquests joves d’una personalitat disocial o un trastorn disocial de base. La comorbiditat d’ambdós trastorns suposa per tant, la manifestació d’accions més greus com conductes agressives o delictives, les quals suposen un deteriorament i un perjudici greu i significatiu per a ells mateixos i el seu entorn, i fins i tot aparèixer problemes amb la justícia.
Les intervencions amb aquests nens / ao adolescents, especialment aquells on hi ha la presència d’un trastorn disocial associat, requereixen de més supervisió i control. Els eixos terapèutics principals per a aquests casos han de ser dissenyats en base a les següents estratègies terapèutiques:
1) La prevenció de conductes de risc i comportaments problemàtics i el treball sobre l’autocontrol.
2) Treballar l’autoregulació emocional per desenvolupar formes òptimes d’expressar els sentiments negatius, convertir-los en sentiments positius i en accions útils i entrenar per modificar estats d’ansietat, frustració i ràbia en estats de relaxació i autocontrol.
3) Atendre els aspectes subjacents del problema (entorn familiar, dificultats personals, problemes afectius, entorn escolar, problemes psicològics, etc.)
4) Establir límits i normes d’actuació
En el cas de detectar a les llars oa les escoles, que el nostre fill/a o alumnes amb TDAH comencen a manifestar conductes disruptives que comencen a suposar un greu deteriorament de les normes i les relacions socials, és fonamental acudir al més aviat possible a un especialista, qui pugui valorar l’existència de trets de caràcter altament disruptius o personalitat disocial.
Bibliografia
Guía de Práctica Clínica  sobre el Trastorno  por Déficit de Atención  con Hiperactividad (TDAH) en Niños  y Adolescentes. Guías de práctica clínica en el SNS ministerio de sanidad, política social e igualdad. España
Medineplus. Biblioteca Nacional de Medicina de EE.UU. Instituto Nacionales de la Salud (NIH) Traducción por DrTango, Inc.
Caballo, M.V., y Simón, L.M.A. (COORDS.) (2005): Manual de Psicología Clínica Infantil y del Adolescente. Trastornos generales. Madrid. Pirámide
Valle García Novales., M (2012). Los trastornos graves de conducta. Estrategias para un abordaje eficaz desde la orientación educativa.
Manual de atención al alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo derivadas de trastornos graves de conducta. Consejería de Educación, Junta de Andalucía. Dirección General de Participación e Innovación Educativa.