diumenge, 4 de setembre de 2016

La bretxa de gènere: Nenes i dones amb TDAH

Les nenes, quan són diagnosticades en TDA/H, ho estan sent molt més tard que els nens. La proporció aproximada de diagnòstics en TDAH entre nenes i nens és de 1 a 3. Això no vol dir que hi hagi menys nenes que pateixin el TDAH, sinó que hi ha més nenes sense diagnosticar.
Quan no es diagnostica, el TDAH comporta un elevat peatge en la salut emocional d’una dona i en el seu benestar general, agreujant-se el dany psicològic i la poca confiança en si mateixa.
TDAH hiperactiu i/o impulsiu
Les diferències de gènere en els símptomes del TDAH són evidents. Les nenes presenten hiperactivitat diferenciada, i això fa que moltes vegades es passi per alt la seva problemàtica. Per exemple, en una aula escolar un nen podria respondre al perfil d’impulsivitat i/o hiperactivitat bellugant sobtadament , i/o de forma repetida, els peus; mentre que una nena pot demostrar hiperactivitat parlant sense parar. Una noia que parli tot el temps,  sovint és vista pels mestres com a parladora, no com a conseqüència d’alguna problemàtica, i per tant és menys probable que es recomani per a una avaluació de TDAH.
 TDA/H inatent
Una altra de les raons per què les nenes amb TDAH estan “per sota del radar” és que és més probable que aquestes pateixin de manca d’atenció  (TDA). Els símptomes d’aquest subtipus ( poca atenció als detalls, limitada capacitat d’atenció, falta de memòria, facilitat per la distracció…) tendeixen a ser menys perjudicials i obvi que els de TDAH hiperactius. Dit d’una altre manera, ens fixem abans amb un nen (hiperactiu?) que colpeja repetidament el seu escriptori que amb aquella noia (falta d’atenció?) que gira i cargola el seu cabell mentre mira per la finestra.
Mecanismes de supervivència
Algunes noies compensen el seu TDAH mitjançant el desenvolupament d’estratègies que emmascaren els símptomes. Per assegurar-se una bona nota, una nena pot arribar a ser una perfeccionista i passar hores prenent notes meticuloses de cada capítol que està treballant a l’escola, o convertir-se en obsessiva-compulsiva, i comprovar repetidament la seva motxilla per assegurar-se que ho té tot.
 Lluites Socials
Les diferències de gènere amb TDAH també poden afectar la vida social d’una noia. La investigació mostra que les nenes amb TDAH poden ser rebutjats amb més freqüència pels seus companys que els nens. En comparació amb els homes, les amistats de les nenes requereixen una major sofisticació i un major manteniment en el temps. Per exemple, dos nens poden reunir al pati i començar a cavar un forat amb les seves pales, fent-se amics a l’instant. L’amistat entre les nenes requereix de més complexitat en les senyals socials i d’unió, cosa en la que les nenes amb TDAH poden presentar més dificultat.
 El preu del TDAH en les nenes
L’autoestima de les nenes amb TDAH també sembla estar més afectada que la dels nens amb TDAH. No és d’estranyar, doncs, que aquest condicionant pot comportar un peatge excessiu en la salut emocional d’una dona i el seu benestar general. Les nenes amb TDAH tendeixen a tenir més trastorns de l’estat d’ànim, depressió, ansietat i problemes d’autoestima que les nenes sense TDAH. Les nenes amb TDAH tenen un major risc de problemes socials i personals: baix rendiment acadèmic, abús de drogues i alcohol,… i fins i tot intents de suïcidi.
Percepcions públiques de nois i noies
Les nenes amb el tipus hiperactiu del TDAH podrien diagnosticar-se abans, però sovint acaben sent més estigmatitzats que els nens amb el mateix diagnòstic: Als nens, als patis de les escoles no se’ls te tant en compte la impulsivitat i la distracció, ja que “forma part” del comportament infanto-juvenil, els nens tenen més probabilitats de passar desapercebuts per altres nens i mestres, sobretot si els seus símptomes no són greus, als nens hiperactius és fàcil que podem titllar-los com a “són nens”, mentre que les nenes hiperactives, massa sovint, queden condemnades a l’ostracisme.
 Les expectatives d’esposes i mares
Tradicionalment, a les dones se les ha ensenyat a ser “complaents”, i sovint podem creure que expressen demandes poc realistes sobre si mateixes, especialment quan tracten de mantenir un equilibri familiar  amb una carrera professional. Quan les dones amb TDAH es casen i tenen fills, molts sovint se senten avergonyides, ja que la societat espera d’elles tremendes gestes de memòria i d’organització personal, social i laboral, cosa la qual els costa molt i molt d’assolir.  Sense un tractament o ajuts adequats, moltes dones se senten ineptes, cosa la qual acaba afectant la seva autoestima i repercutint en un malestar psicològic que els provoca viure en un permanent malestar social, personal i familiar.
 Cercar i obtenir ajuda
Si vostè creu que la seva filla pot tenir TDAH, no esperi que el mestre li comuniqui la seva preocupació abans de demanar l’avaluació d’un professional de la salut. Els professors solen buscar hiperactivitat, desorganització o l’oblit com els signes de TDAH, abans de recomanar una avaluació, però massa sovint la manera com el TDAH s’expressa en les nenes (parlar en excés, falta d’autoestima, perfeccionisme, assumpció de riscos preocupants, excessivament impertinent,…) és poques vegades llegit com a tal.
 Diagnòstic en adults – Alleugeriment
Qualsevol dona que sospiti que té TDAH ha de preguntar-se a si mateixa sobre aquesta possibilitat i consultar un professional de la salut mental especialitzat en aquest camp. El TDAH presenta un elevat component hereditari, i moltes dones busquen ajuda a l’edat adulta arrel de tenir un nen que ha estat diagnosticat de TDA/H. Per la majoria d’aquestes dones que han estat diagnosticades en una edat avançada de la vida, ha estat un gran alleujament tenir per fi una explicació del per què són com són.
 Tractament Diferent
El TDAH no només presenta diferents símptomes en nens i nenes, sinó que sovint requereix d’una estratègia de tractament diferent. Ambdós sexes es beneficien dels medicaments estimulants, però les nenes també poden necessitar tractament per l’ansietat. Algunes noies no poden tolerar els estimulants sense suport farmacèutica addicional.